RONDALLA

ELS AMANTS DE TEROL

(versió homosexual)

PERSONATGES: ARIADNA BÉJAR (xiqueta), LLORENÇ ANTÓN

(Joan), RAÜL VIDAL (Diego), MARIA VALLE (àvia).

Aquesta història d’amor entre dos joves de Terol, originalment un home i una dona, però adaptat a una versió homosexual per defensar aquest col·lectiu, me la va contar ma mare (Raúl) durant el primer viatge a Mora de Rubielos (Terol), ja que teníem la costum en nadals de viatjar al mateix hotel per passar el pont nadalenc amb un poc de neu en La Rueda II. A la història reflexem el boca-boca tant representatiu de les societats del segle passat i com l’àvia d’Isabel li conta aquesta dramàtica història…

Narrador extern (Raúl): Isabel es troba a casa de la seva àvia a Terol. Les dos estan gaudint d’un fi de setmana ja que els pares de Isabel es troben de viatge. La noia poc a poc es va interessar per la ciutat i va començar a preguntar a la seva àvia sobre aquest.

Isabel(Ari): Iaia, iaia. Quan de temps fa que vius ací?

Àvia(Maria): Ayy Isabel… filla meua… he viscut ací tota la meua vida. Què no ho sabies?

Isabel(Ari): TOTA LA VIDA? I abans què fèieu, no tenien mòbils no?

Àvia(Maria): Abans tot era diferent, sempre després de sopar anàvem a la plaça del Torico i ens contaven historietes…

Isabel(Ari): Què dius? Que avorrit no?

Àvia(Maria): Avorrit? Era d’allò més divertit. Vols que et conte una historieta?

Isabel(Ari): Conta’m, conta’m.

Narradora àvia(Maria): Fa molts anys, molts molts anys, visqueren a Terol dues famílies els fills de les quals, Diego de Marcilla i Juan de Segura, van créixer junts. En arribar l’adolescència, va sorgir el amor més gran que en la Terra mai ha existit.

Narradora àvia (Maria): Joan venia d’una família molt adinerada. Mentre que Diego provenia d’una família més humil i menys afortunada. Per la qual cosa, aquest, per ser mereixedor del seu amor, va marxar a la guerra, demanant a Juan que l'esperara durant cinc anys, prometent-li tornar ric o morir en l'intent.

Narradora àvia(Maria): En eixe moment Diego anava a anar-se’n en busca de l’aventura per fer-se ric i poder conquistar el seu amor, Joan.

Joan(Llorenç): Diego, no te'n vagis.

Diego(Raúl): Ho senc amor meu, però mentre no tinga diners el teu pare mai m’acceptarà com al teu home, i raó no li falta, ja que, per cuidar d’una meravella com tu, faria falta tot l’or del món!

Àvia(Maria): A les hores el pobre home va marxar a la guerra per aconseguir enriquir-se, i per fi, ser digne de l’amor de Joan i l’acceptació del seu pare; però açò li va llevar més temps del que ell hi havia previst, i les coses havien canviat…

Narradora àvia(Maria): El pare de Joan, al pas del temps, va decidir que el seu fill tenia que casar-se i va intentar fer entendre a Joan que Diego mai tornaria, que havia mort a la guerra i devia oblidar-se d’ell. Als pocs mesos el va obligar a casar-se amb una dona molt adinerat, Alfonsa, per tal de continuar amb la bona imatge de la família i així va ser com, a contra de la seua voluntat, Joan es va casar amb Alfonsa.

Cura(Ari): Avui estem reunits per formalitzar la unió dels nostres germans, Joan i Alfonsa. Joan, vols passar la resta de la teua vida amb Alfonsa?

Joan(Llorenç): Si… vull.

Cura(Ari): Y tu, Alfonsa? Vols passar la resta de la teua vida amb Joan?

Alfonsa(Maria): Si pare, vull.

Cura (Ari): Bé,pots besar al nuvi.

Narradora avia (Maria): El pobre Joan es va casar amb Alfonsa, i al cap de dos setmanes, Diego va tornar de la guerra, però, per aquell moment, ja hi era tard….

Diego(Raúl): Joan! He tornat! He tornat de la guerra per tu! Per a casar-me amb tu ara que m’he enriquit, el teu pare acceptarà donar-me la teua mà i per fi podrem casar-nos i viure feliços per sempre!

Joan(Llorenç): Diego no.. És massa tard… Ja estic casat…

Diego(Raúl): NO! No és tard! Mai es pot fer tard per a uns enamorats! Dona’m un bes! Besa'm i veuràs com no és tard. Podem fugir junts i ser feliços!!!!

Joan(Llorenç):No Diego! No puc! Estic casat! És tard! És tard Diego! Ves! Ves i no fases açò més dur! (Joan fuig)

Diego(Raúl): Joan! Joan torna! Per favor! T’estime! Un besada… Sols vull una besada…

Àvia(Maria): Aquell pobre desgraciat va morir aquella freda tard d’hivern, suplicant una última besada del seu enamorat… I quan Joan se n’adonà de la tràgica notícia va córrer, tan ràpid com mai ho havia fet a veure el cos del seu verdader enamorat. Joan li va donar l'última besada i va caure mort al seu costat.

Crèdits: El guió va ser obra del grup en general, tots vam aportar noves idees.

Individualment, més bé vam fer poc, vam intentar treballar com a grup durant tot el procés i pense que eixa va ser una de les raons per les quals vam aconseguir un bon resultat de la representació teatral. Llorenç va acceptar el repte de casar-se amb una dona mentre estava enamorat d’un home i als quals va tindre que besar. Ariadna va ser un peça fonamental ja que va fer d’Isabel, de narradora en alguns moments de l’obra i fins i tot de capellà per uns problemes d’última hora que vam tindre, apart de ser la creadora del PowerPoint de reforç que utilitzarem durant l’obra. María, que dir de María, una actriu com la copa d’un pi, va sorprendre a tota la classe amb la seua capacitat d’interpretació i va donar a l’obra eixe punt de professionalitat. Per finalitzar, Raúl va fer de narrador a algunes seqüències i de Diego, l’enamorat de Joan (Llorenç), amb un final tràgic on no va tindre cap inconvenient per besar-se amb Llorenç i aconseguir eixa escena crua i real per reivindicar els drets del col·lectiu LGTBI.